Les lleis processals espanyoles, Llei d'Enjudiciament Civil i les lleis reguladores de les jurisdiccions contenciosa, administrativa i social, especialment les dues primeres, donada la seva antiguitat, es van concebre pensant gairebé exclusivament en els procediments judicials com una successió de tràmits i actuacions en format paper i amb absoluta necessitat de presencialitat física en la pràctica d'actuacions judicials.

Aquesta llei establirà les bases legals de la transformació digital de l'Administració de Justícia, substituint la regulació de 2011, per crear una nova arquitectura d'informació basada en dades i garantir la seguretat jurídica digital en els procediments. Per fer-ho, la norma contemplarà un nou marc legal per a la tramitació electrònica de procediments judicials, abordant aspectes bàsics com la signatura digital, els juís telemàtics, l'expedient judicial electrònic o l'intercanvi de dades en l'Administració de Justícia.

Així mateix, s'abordarà una nova regulació sobre les relacions digitals de l'Administració de Justícia amb ciutadans i col·lectius professionals, incloent-hi un nou règim de protecció de dades adaptat al sector.

Finalment, la regulació de la seguretat jurídica digital inclourà la fe pública digital de notaris, registradors i lletrats de l'Administració de Justícia, contemplant també les infraestructures tecnològiques crítiques per al funcionament normal del Servei Públic de Justícia, amb l'objecte de promoure l'Estat del Dret en el nou entorn digital.

D'altra banda, un dels objectius de Justícia 2030 és la consecució d'una "Justícia intel·ligent" i orientada a les dades, és a dir, capaç de tractar tota la informació que consta en les actuacions perquè, juntament amb altres tipus d'informació rellevant, les administracions competents puguin prendre decisions, predir les fluctuacions de la demanda del servei i auxiliar els jutges i magistrats en la resolució dels procediments.