El nou paradigma d'una justícia orientada a les dades permetrà disposar de dades massives amb grans quantitats d'informació difícil de processar. Per fer-ho és necessari implementar la intel·ligència artificial, que facilitarà un processament ràpid per a una justícia intel·ligent. Aquest projecte es desenvolupa inicialment a través de dos subprojectes: Intel·ligència artificial per a l'eficiència de la Justícia (17.1) i Impuls a la Comissió de Codificació (17.2).

Existeix una enorme quantitat d'informació als àmbits administratius i judicials que impedeix una explotació efectiva de la informació, dificulta la implementació de polítiques públiques i desaprofita les oportunitats de millora i gestió que aporta la intel·ligència artificial.

El Pla d'Acció 2019-2023 relatiu a la Justícia en Xarxa Europea contempla com una de les seves peces fonamentals l'avanç en l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la Justícia definint millor les seves implicacions en aquest àmbit. Per això, el Pla estableix dos objectius:

• Definir el paper que podria exercir la intel·ligència artificial en l'àmbit de la Justícia.
• Desenvolupar una eina d'IA per a l'anàlisi de les resolucions judicials.

D'altra banda, la Comissió Europea per a l'Eficiència de la Justícia (CEPEJ) del Consell d'Europa, considerant que la Intel·ligència Artificial pot contribuir a millorar l'eficiència i la qualitat del treball dels tribunals, ha adoptat el primer text europeu que estableix principis ètics relacionats amb l'ús de la Intel·ligència Artificial als sistemes judicials.

En línia amb aquestes tendències, i com a part de l'impuls que el Ministeri de Justícia pretén dur a terme en matèria de transformació digital, es pretén dur a terme les actuacions següents:

• Utilitzar la Intel·ligència Artificial per a l'Analítica Avançada Judicial. Utilitzar les dades contingudes als documents i informació audiovisual de l'Administració de Justícia, catalogant-los i extraient informació rellevant.
• Aprofitar la Intel·ligència artificial per a la millora en la gestió i el coneixement, proporcionant no només explotació d'informació, sinó també millora de processos.
• Desenvolupaments legislatius orientats a les dades, regulació intel·ligent (política legislativa basada en dades, impacte i litigiositat associada a les normes legals, accions correctores, etc.).
• Possibilitar la traducció automàtica de normes i resolucions a llengües cooficials de l'estat.
• Implantar una Política integral de dades obertes de l'Administració de Justícia; estructures i criteris de Justícia Oberta i Accés al Coneixement.

Pel que fa a la Comissió General de Codificació, que és un òrgan col·legiat amb dos segles d'història que s'ha centrat en la preparació de texts prelegislatius i de caràcter reglamentari per orientar, preservar i tutelar millor l'ordenament jurídic. Els canvis socials s'han accelerat i requereixen una millor sincronització dels marcs jurídics, identificar amb rapidesa els conflictes i anticipar els problemes.

La transformació digital crea l'oportunitat de millorar l'eficiència de la Comissió en les seves competències i sincronitzar-les amb la realitat en temps més curts. L'objectiu és aprofitar la implementació d'eines tecnològiques per generar quadres de comandament que faciliten la seva tasca. Les dades que provenen de la gestió de l'expedient i del llac de dades, així com el seu tractament amb la intel·ligència artificial permetrà desenvolupar dues línies:

• Identificar els conflictes més habituals i les normes més citades, amb l'objectiu de disposar d'anàlisis clares per a l'acció legislativa.
• Harmonitzar amb rapidesa els canvis normatius. Aquesta línia de treball en coordinació amb el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica que té la competència d'harmonització legislativa.