La digitalització permet la descentralització de la tramitació processal i dona una nova forma al Servei Públic de Justícia. Aquesta possibilitat és necessària i urgent en el context de la pandèmia. L'objectiu del projecte és posar en marxa actuacions que permeten la gestió telemàtica mitjançant tres subprojectes:

Immediació digital i serveis no presencials. Cobrirà tots els aspectes relacionats amb l'atenció a distància de la ciutadania en el tracte amb l'Administració de Justícia i els òrgans dependents. També oferirà un ampli espectre de solucions reutilitzables per tots els actors per a constituir un projecte de país basat en la identificació segura de la ciutadania i les empreses mitjançant mètodes àgils i generar així seguretat jurídica a les persones administrades i noves oportunitats de negoci.

La immediació digital segura millorarà l'experiència d'usuari de la ciutadania i les empreses en el tracte amb l'Administració de Justícia i els col·lectius associats.

És un sistema que es desenvoluparà en l'àmbit de l'Administració de Justícia però que pot ser utilitzat per altres administracions. Es tracta d'aprofitar els recursos de les administracions i així millorar l'eficàcia de cara a la ciutadania.

Fe pública digital. La transformació digital en què el Ministeri de Justícia està immers comprén tots els àmbits que entren dins de la seua competència i, per tant, no en queda al marge la manera en què els notaris i registradors duen a terme les seues funcions.

En aquest sentit es volen dur a terme diverses actuacions per a facilitar en l'àmbit de notaris i registradors aquelles mesures que minimitzen la relació presencial. Es tracta de tindre la capacitat de fer actuacions amb ciutadans utilitzant els sistemes d'immediació digital/cl@ve per a poder fer actuacions per videoconferència, eliminar intercanvis d'informació en paper amb les administracions públiques i dirigir els intercanvis a mitjans electrònics.

Lloc de treball deslocalitzat i teletreball. El nou expedient electrònic orientat a la dada, juntament amb la implantació dels tribunals d'instància i l'Oficina Judicial, permetran el treball deslocalitzat dels operadors de l'Administració de Justícia.

Cal distingir entre treball deslocalitzat i teletreball. El treball deslocalitzat permet que un operador del servei puga treballar a la seua Oficina Judicial des de la seu judicial física més pròxima. Una persona podrà treballar en alguns moments a la seu judicial de la seua ciutat de residència encara que el seu lloc de treball estiga a la seu judicial d'una altra ciutat. Les oficines de justícia als municipis també tenen aquesta funció. Aquesta possibilitat té efectes positius en la conciliació i en la reducció de la petjada de carboni per una millor mobilitat, i permet el treball a distància sense que es perda la socialització positiva que té la relació laboral personal.

Les noves necessitats sorgides de la crisi del coronavirus han posat de manifest que, a vegades, no només és possible sinó desitjable que els empleats públics presten els seus serveis des dels seus domicilis. Això permet reduir al màxim la mobilitat innecessària i la concentració de persones en espais tancats. En aquests casos, és necessària la regulació del denominat teletreball, ja que els drets i les obligacions dels empleats experimenten modificacions que han de ser negociades amb els seus representants i exigeixen la conciliació amb les necessitats de l'organització i el servei. A més, el Ministeri de Justícia, en el marc del nou sistema de cogovernança, ha consensuat amb les comunitats autònomes amb competències en matèria de justícia un protocol comú perquè la regulació siga tan homogènia com siga possible a tot l'Estat.

Ambdós acompliments laborals enllacen amb el que s'indica en el projecte 4. Accés i desenvolupament professional, i exigeixen dirigir el canvi dels indicadors del mesurament de l'acompliment als objectius complits i no a la presencialitat.