El nou paradigma d'una justícia orientada a la dada permetrà tindre un big data amb grans quantitats d'informació difícils de processar. Per a fer-ho és necessària la implementació de la intel·ligència artificial, que facilitarà un processament ràpid per a una justícia intel·ligent. Aquest projecte es desenvolupa inicialment a través de dos subprojectes: Intel·ligència artificial per a l'eficiència de la justícia (17.1) i Impuls a la Comissió de Codificació (17.2).

Hi ha una quantitat enorme d'informació en els àmbits administratius i judicials que impedeix una explotació efectiva de la informació, dificulta la implementació de polítiques públiques, i desaprofita les oportunitats de millora i gestió que aporta la intel·ligència artificial.

Una de les peces fonamentals del Pla d'Acció 2019-2023 relatiu a la Justícia en Xarxa Europea és l'avanç en l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la justícia per a definir millor les seues implicacions en aquest àmbit. Per a això, el pla estableix dos objectius:

• Definir el paper que podria exercir la intel·ligència artificial en l'àmbit de la justícia.
• Desenvolupar una ferramenta d'IA per a l'anàlisi de les resolucions judicials.

D'altra banda, la Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia (CEPEJ) del Consell d'Europa, considerant que la intel·ligència artificial pot contribuir a millorar l'eficiència i la qualitat del treball dels tribunals, ha adoptat el primer text europeu que estableix principis ètics relacionats amb l'ús de la intel·ligència artificial en els sistemes judicials.

En línia amb aquestes tendències i com a part de l'impuls que pretén dur a terme el Ministeri de Justícia en matèria de transformació digital, es volen dur a terme les actuacions següents:

• Emprar la intel·ligència artificial per a l'analítica avançada judicial. Utilitzar les dades que contenen els documents i la informació audiovisual de l'Administració de Justícia, catalogar-les i extraure'n informació rellevant.
• Aprofitar la intel·ligència artificial per a millorar la gestió i el coneixement i proporcionar no només l'explotació de la informació, sinó també la millora dels processos.
• Desenvolupaments legislatius orientats a la dada, regulació intel·ligent (política legislativa basada en dades, impacte i litigiositat associada a les normes legals, accions correctores, etc.).
• Possibilitar la traducció automàtica de normes i resolucions a les llengües cooficials de l'Estat.
• Implantar una política integral de dades obertes de l'Administració de Justícia, estructures i criteris de justícia oberta i accés al coneixement.

La Comissió General de Codificació és un òrgan col·legiat amb dos segles d'història que s'ha centrat en la preparació de textos prelegislatius i de caràcter reglamentari per a una millor orientació, preservació i tutela de l'ordenament jurídic. Els canvis socials s'han accelerat i exigeixen una millor sincronització dels marcs jurídics, identificar amb rapidesa els conflictes i anticipar els problemes.

La transformació digital crea l'oportunitat de millorar l'eficiència de la Comissió en les seues competències i sincronitzar-les amb la realitat en terminis més curts. L'objectiu consisteix a aprofitar la implementació de ferramentes tecnològiques per a generar quadres de comandament que faciliten la seua tasca. Les dades procedents de la gestió de l'expedient i del llac de dades, així com el seu tractament amb intel·ligència artificial, permetrà desenvolupar dues línies:

• Identificar els conflictes més habituals i les normes més citades a fi de disposar d'anàlisis clares per a l'acció legislativa.
• Harmonitzar els canvis normatius amb rapidesa. Aquesta línia de treball es realitza en coordinació amb el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, que té la competència d'harmonització legislativa.