El model d'organització judicial creat per la Constitució espanyola de 1978 i desenvolupat per la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985 està basat en el jutjat unipersonal tradicional. Actualment, la complexitat major de les relacions socials i econòmiques i l'increment significatiu de la litigiositat plantegen noves exigències en l'organització de l'Administració de Justícia.

L'organització judicial tradicional ha provocat, amb el pas del temps, algunes disfuncions en l'Administració de Justícia com la falta d'especialització dels jutjats, la proliferació d'òrgans amb competència idèntica en cada partit judicial, l'afavoriment de la justícia interina i no professional i les desigualtats en la càrrega de treball i en el temps de resolució d'assumptes, entre d'altres. El procés de digitalització accelerat facilita i afavoreix una transformació organitzativa.

Tribunals d'instància. La racionalització del model i la seua eficiència aconsellen que el primer nivell d'organització judicial opere de manera col·legiada quant a aquesta organització, com també ocorre en les altres instàncies judicials, i en la mateixa línia que altres països del nostre entorn. Així, mentre que a Espanya hi ha 3.627 jutjats, cadascun dotat d'un jutge o magistrat, d'un lletrat i d'un nombre variable de personal al servei de l'Administració de Justícia, a països com França hi ha 288 tribunals d'instància, a Itàlia 140 tribunals ordinaris o a Alemanya 115 tribunals de districte, per posar alguns exemples.

Per a millorar el marc organitzatiu, la implantació dels tribunals d'instància suposarà la supressió del jutjat com a òrgan unipersonal i la creació d'un òrgan col·legiat en el qual s'integraran tots els jutges de primera instància del territori al qual s'estenga l'àmbit competencial. S'introduirà més flexibilitat i s'afavorirà una major qualitat en les resolucions en la primera instància a conseqüència de l'especialització.

La implementació dels tribunals d'instància comportarà la redistribució dels jutges en l'àmbit territorial de les seues competències de tal manera que ja no es produïsquen els desajustos actuals que hi ha en la càrrega de treball entre uns jutjats i d'altres. Així mateix, s'acabarà amb les desigualtats en el temps de resolució d'assumptes d'un mateix tipus, la qual cosa també permetrà una especialització major dels jutges i una millora de les condicions de treball. Això resultarà en una millor qualitat del servei públic, afavorirà les substitucions entre els mateixos jutges i evitarà el nomenament de reforços, cosa que permetrà acabar gradualment amb la denominada “justícia interina”.

D'altra banda, des del punt de vista estrictament jurisdiccional, els tribunals d'instància permetran la unificació de criteris en la interpretació i l'aplicació del dret. Això contribuirà igualment a reactivar l'economia, ja que la seguretat jurídica i la previsibilitat de la resposta judicial en cas de conflicte són pilars de la confiança necessària en qualsevol inversió productiva.

A més de tot això, aquesta reforma permetrà aprofitar les millores organitzatives generades per la implantació de l'Oficina Judicial, que es basa en l'especialització d'unitats i en la col·legiació d'esforços mitjançant la creació dels serveis comuns.

Oficina Judicial. Amb la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, es va introduir un nou model d'organització de l'Oficina Judicial, la qual es defineix com aquella “organització de caràcter instrumental que, de forma exclusiva, serveix de suport a l'activitat jurisdiccional” i es basa en els principis de jerarquia, divisió de funcions i coordinació.

Així mateix, la LOPJ disposa que l'Oficina Judicial funcionarà amb criteris d'agilitat, eficàcia, eficiència, racionalització del treball i responsabilitat de la gestió, coordinació i cooperació entre administracions, de manera que els ciutadans obtinguen un servei pròxim i de qualitat respecte als principis recollits en la Carta de Drets dels ciutadans davant la Justícia.

Després de 17 anys des de la definició del nou model, aquest només s'ha implantat en el 10% dels 431 partits judicials que hi ha a Espanya. Hi ha diverses causes per les quals la implantació ha sigut escassa, però sens dubte n'hi ha tres que, fins ara, han sigut determinants:

• La falta de correspondència amb les estructures judicials actuals (jutjats en lloc de tribunals d'instància).
• La poca o nul·la adaptació dels edificis judicials a la necessitat de grans espais on contindre els serveis comuns processals.
• La impossibilitat de tramitar íntegrament en format digital els expedients judicials.

Amb el projecte que preveu la implantació dels tribunals d'instància i la possibilitat de tramitar electrònicament els procediments judicials, fins i tot des de localitzacions físiques allunyades del tribunal, s'obri la possibilitat de completar el mapa de l'Oficina Judicial en un període de temps raonable.

El projecte d'una “Oficina Judicial Digital” és l'oportunitat de convertir les oficines judicials en instruments en què la tecnologia estiga al servei d'una major productivitat i eficiència, així com de la qualitat i l'excel·lència, i de continuar desenvolupant les funcions dels lletrats al front de l'Administració de Justícia. Que l'oficina siga digital no sols implica la renúncia a mètodes analògics, sinó també canvis importants en els canals de comunicació i interrelació, tant interna (amb l'organització mateixa) com externa (amb professionals, usuaris o altres institucions), i això exigirà també canvis culturals importants. Els avanços tecnològics, units a la reorganització de les estructures per a la prestació del Servei Públic de Justícia, no sols milloraran l'eficàcia i l'eficiència, sinó que hi permetran l'accés sense que la distància física siga un impediment.