Breadcrumb

  • Procés

    Justícia 2030 és un pla de treball comú a 10 anys, desenvolupat amb cogovernança, que impulsa l'estat de dret i l'accés a la justícia com a palanques de la transformació del país. Una estratègia per a la transformació del Servei Públic de Justícia.

    La qualitat de l'estat de dret i un Servei Públic de Justícia accessible i eficient garanteixen els drets i les llibertats, promouen el desenvolupament econòmic, el creixement inclusiu i un clima adequat per a les inversions.

    Una transformació d'aquest tipus no es pot improvisar, requereix temps i una implantació programada que no afecte el seu funcionament habitual. Es fa en l'àmbit d'un dels pilars de l'estat de dret i, per la seua durada, serà desenvolupada per diferents equips de govern, per la qual cosa la seua base és el diàleg, la transparència i la cogovernança. L'objectiu és que el desembre de 2030 s'hagen executat tots els projectes, els indicadors d'execució estiguen en els paràmetres esperats i les noves polítiques públiques formen part estructural del Servei Públic de Justícia.

    És una estratègia de transformació que només incideix en aquells punts que tenen més impacte en el sistema o que han quedat desfasats i ja són poc operatius. No es tracta d'introduir canvis en tots els components del Servei Públic de Justícia, sinó de generar transformacions en punts que tenen un efecte sistèmic en l'ecosistema de la justícia.

    Els projectes de Justícia 2030 s'estan desenvolupant des del març de 2020 i van arrancar juntament amb el denominat "projecte 0", que incloïa qüestions com el teletreball, la cita prèvia o la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per a fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia. Una vegada fet el diagnòstic i amb la urgència de la pandèmia, s'han anat aplicant gradualment i amb ajust permanent amb la realitat. No és un pla estratègic a l'ús amb caràcter lineal, sinó una estratègia que comença en el moment d'iniciar el diagnòstic i que es va desenvolupant amb caràcter orgànic involucrant altres institucions (Consell General del Poder Judicial, Fiscalia General de l'Estat, governs autonòmics, ministeris i organitzacions de la societat civil). És impulsada pel Ministeri de Justícia, però només pot desenvolupar-se plenament en una lògica de cogovernança i corresponsabilitat en què els objectius comuns difuminen la rigidesa de la distribució de competències.

    Justícia 2030 es la concreció del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al Servei Públic de Justícia. L'estratègia naix del diagnòstic. Les necessitats arran de la pandèmia l'acceleren i la fan part de la construcció del projecte de país. L'estratègia es desenvoluparà, fins a 2026, amb un pla financer definit i amb exigències de rendició de comptes.

    Justícia 2030 té un primer pla d'acció fins al desembre de 2023, en el qual s'inclouen les accions necessàries per a la posada en marxa, la implantació i l'execució de molts dels projectes.

  • Cogovernança

    La cogovernança és una peça central per a la millora del Servei Públic de Justícia i també ho és per al govern intern del pla.

    L'Oficina de Projectes Justícia 2030 és l'estructura del Ministeri de Justícia que s'ocupa simultàniament de l'impuls del pla i de la gestió financera.

    L'Oficina de Projectes està formada per un equip de planificació i gestió econòmica.
    Els equips de treball dels subprojectes estan formats per personal de diferents àrees del Ministeri de Justícia. En cada equip hi ha un centre directiu que assumeix la direcció, un/a cap de projecte que porta la direcció operativa i que forma part del personal del Ministeri i un enllaç que garanteix que la informació s'incorpora al sistema i es connecta amb la resta de la planificació. La funció d'enllaç correspon als assessors/es, que a més estan en l'estructura de l'Oficina de Projectes.

    A més de les funcions d'impuls de l'execució del pla i de gestió econòmica, l'Oficina de Projectes té la funció de garantir la transferència dels projectes a l'estructura del Ministeri de Justícia. L'Oficina de Projectes naix associada al pla i ha d'acabar la seua funció quan el pla finalitze. Els resultats dels projectes i les seues funcions han d'estar transferits a l'estructura administrativa el 2030.

    Al capdavant de l'Oficina de Projectes hi ha una direcció col·legiada que dona seguiment i garanteix l'adequació de l'execució dels projectes als programes i objectius establits en el Pla d'Acció i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, així com la coordinació i alineació entre tots els projectes.

    La cogovernança amb les comunitats autònomes amplia les estructures existents i eixampla els espais de diàleg i informació.

    La Conferència Sectorial de l'Administració de Justícia és l'òrgan de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes amb competències en matèria de provisió de mitjans materials, econòmics i personals necessaris per al funcionament de l'Administració de Justícia.

    Justícia 2030 s'exposarà i es consensuarà de manera permanent en la Conferència Sectorial amb les CCAA.

    La gestió de l'ecosistema digital i el sistema de gestió processal requeriran una arquitectura de cogovernança més robusta i estable que ha de gestar-se en el marc de la Conferència Sectorial, partint de l'experiència del Comité Tècnic Estatal de l'Administració Judicial Electrònica (CTEAJE).

    La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) està en procés de crear al seu si una Comissió de Justícia. Aquesta Comissió serà l'espai de cogovernança dels projectes de Justícia 2030 que impacten directament al territori municipal.

    La governança amb altres ministeris es farà bilateralment en aquells projectes d'impuls comú.

    També cal destacar la posada en marxa d'un grup de treball interministerial que garanteix la coordinació dels projectes.

  • Implantación

    Justícia 2030 s'implantarà de manera gradual. Els primers projectes s'estan desenvolupant des de l'inici de la pandèmia i aquest ritme regular es mantindrà al llarg dels deu anys de l'estratègia.

    Per al procés d'implantació cal tindre en compte alguns aspectes:

    • No es pot afectar el funcionament normal del Servei Públic de Justícia. Aquest criteri és especialment significatiu per a la posada en marxa de desenvolupaments digitals.
    • La naturalesa de la transformació és estructural i les decisions que es prenen generen estructures. Per exemple, els tribunals d'instància o l'ecosistema digital. Una vegada presa la decisió al respecte, les inversions i els canvis normatius dificulten la paralització de les decisions, per la qual cosa el diàleg i la cogovernança són peces clau.
    • Els projectes es construeixen amb models d'extensió i no amb pilots. Aquests últims s'apliquen en projectes que serveixen de prova per a després poder prendre decisions. Els models d'extensió són posteriors a la presa de decisions i serveixen per a l'aprenentatge en projectes que s'implanten a poc a poc i de manera programada.

    La implantació es basa en els condicionants financers i de rendició de comptes del fons Next Generation EU. L'evolució dels indicadors de mesura i de les inversions marcarà un ritme d'execució.

    A més, cal tindre en compte el procés de transferència en l'Administració de Justícia mateixa. Una part dels projectes reorienten l'acompliment normal d'àrees de l'Administració de Justícia. L'altra part aborda accions que fins ara no tenien suport estructural (oficines de justícia, MASC). Per a aquests últims és necessari un procés de reorganització de les estructures. Per a ambdós cal dissenyar un procés de transferència. L'any 2030 totes les accions han de tindre un suport administratiu en les estructures institucionals tant del Ministeri de Justícia com, en alguns casos, de la resta d'administracions amb competències en matèria de justícia.