El llenguatge jurídic té un marc propi generat al llarg del temps. Sense renunciar al rigor tècnic, és necessari garantir més accessibilitat a la comprensió del llenguatge per part de la ciutadania. El llenguatge és una font de cohesió i pluralitat, per tant, no pot contribuir a l'exclusió i a la consolidació de les desigualtats socials i territorials.
Aprofitant el desenvolupament digital dels sistemes de gestió processal i l'aplicació de la intel·ligència artificial, s'incorporaran millores per a garantir un llenguatge accessible.

Claredat del llenguatge jurídic. 

L'objectiu consisteix a acostar-lo al llenguatge habitual i que la claredat facilite l'economia de les paraules. Textos més clars i comprensibles.
•    Llenguatge clar en documents, comunicacions i formularis que l'Administració de Justícia remet a la ciutadania. Gran part d'aquests documents són models incorporats a l'expedient judicial que es generen per defecte.
•    Adaptació dels termes legals als usos actuals del llenguatge i revisió dels arcaismes.
•    Ús d'un llenguatge respectuós amb la ciutadania, els professionals i els altres actors que intervenen en un procés judicial.
Aquest impuls es durà a terme a través de la Comissió de Modernització del Llenguatge Jurídic en col·laboració amb institucions com la Real Acadèmia Espanyola (RAE).

Normalització lingüística en l'Administració de Justícia. 

Les llengües cooficials han d'estar presents en tots els àmbits de l'administració per a facilitar-hi l'accés a la ciutadania en la llengua que decidisca en el marc de la Constitució. Les recomanacions del Consell d'Europa per al desenvolupament de les llengües cooficials a Espanya van en la mateixa direcció.
L'objectiu consisteix a facilitar als operadors jurídics i als usuaris la utilització de qualsevol llengua cooficial com a vehicle en l'Administració de Justícia.
La manera de materialitzar-ho és incorporant-ho en els models dels sistemes de gestió processal i en les ferramentes d'intel·ligència artificial; és a dir, que puguen ser llengües d'ús habitual per a la ciutadania que vulga exercir el seu dret d'accés a la justícia en qualsevol de les llengües de l'Estat.
Finalment, s'abordaran els problemes d'accés al llenguatge de les persones amb discapacitat psíquica, física o sensorial fomentant el llenguatge fàcil i el braille. Això es desenvolupa en el projecte 7: Accessibilitat de grups vulnerables.