La incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'Administració de Justícia va començar i ha anat evolucionant a un ritme diferent al d'altres administracions públiques. A mesura que es van anar produint transferències de competències a les diferents comunitats autònomes, es van incorporar equips i aplicacions informàtiques als jutjats dels seus territoris a fi d'automatitzar al màxim les tasques administratives.

La principal novetat derivada del procés modernitzador va consistir en la incorporació de sistemes d'informació a la gestió dels procediments judicials. Aquests sistemes, a diferència del simple tractament de textos en què consistien bàsicament les ferramentes ofimàtiques anteriors, ja permetien la recollida, l'emmagatzematge, el processament o tractament, el manteniment, l'ús, la compartició, la distribució, la posada a disposició, la presentació o la transmissió de la informació que es generara a les oficines judicials. Aquests sistemes d'informació es van denominar aplicacions o sistemes de gestió processal.

El problema sorgeix pel fet que ni el ritme ni el nivell d'inversió dedicats a l'objectiu en cada administració amb competències van ser els mateixos, la qual cosa va propiciar el desenvolupament i la implantació de fins a set sistemes diferents, amb diferents funcionalitats i no interoperables entre si.

En el marc de la nova cogovernança, es vol respondre a la necessitat de tindre un sistema de gestió processal amb les funcionalitats necessàries per a prestar el servei en les millors condicions, independentment del lloc on es trobe el tribunal, i amb possibilitat d'interoperar plenament amb la resta d'oficines judicials, operadors jurídics i administracions públiques.