El sistema de governança de l'Administració de Justícia sorgit de la Constitució és ampli. Per un costat, hi ha les competències en justícia que tenen les comunitats autònomes d'Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Catalunya, Cantàbria, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Galícia, Euskadi, La Rioja i Navarra. La resta és gestionada pel Ministeri de Justícia: Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia, Ceuta i Melilla. Juntament amb aquestes intervenen les competències d'altres àmbits com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fiscalia General de l'Estat (FGE). El sistema de governança ha desenvolupat alguns instruments com la Conferència Sectorial, la Comissió Nacional d'Estadística Judicial o el Comité Tècnic Estatal d'Administració Judicial Electrònica (CTEAJE).

La gestió de la crisi durant la pandèmia ha necessitat un desenvolupament de l'arquitectura de cogovernança autonòmica, que s'ha traduït en un nou Reglament de la Conferència Sectorial, un protocol de coordinació reforçada de l'Administració de Justícia i un protocol de col·laboració per a una justícia basada en dades. S'han establit les bases per a una cogovernança amb noves estructures. La transformació digital, que per a ser eficient requereix un sistema integrat que garantisca la interoperabilitat, necessita una cogovernança forta.

El projecte dissenyarà l'arquitectura de cogovernança en relació amb aquells punts que les CCAA i el Ministeri de Justícia estan desenvolupant conjuntament: sistema de gestió processal, MASC, eficiència organitzativa, recursos personals i humans.