L'adaptació del nostre sistema processal penal al Reglament UE 2017/1939 de la Fiscalia Europea ofereix una oportunitat per a fer una reforma estructural del modelo processal penal: la plena adaptació del procés penal al model de la Constitució espanyola de 1978, que assigna al Ministeri Fiscal l'acció pública i als jutges i magistrats la funció de jutjar i fer executar allò jutjat, així com la tutela dels drets i les llibertats.

Atribuint la direcció de la investigació al Ministeri Fiscal, Espanya harmonitzarà el seu sistema processal penal amb el dret europeu i l'alinearà amb un model d'investigació àmpliament assentat als Estats membres de la Unió Europea. Cal tenir en compte que la Llei d'Enjudiciament Criminal vigent es va aprovar el 1882.

Quant a l'àmbit intern, el nou model de procés penal potencia la figura del jutge i del fiscal: jutjar i fer executar allò jutjat i promoure l'acció de la justícia, respectivament.

Pel que fa a l'àmbit europeu, s'incorpora al nostre ordenament la nova figura del fiscal europeu. En aquest sentit, l'aprovació del Reglament de la Fiscalia Europea l'any 2017 és l'impuls definitiu per a la reforma estructural del procés penal espanyol, ja que a la institució comunitària, com a òrgan amb personalitat jurídica pròpia, se li atribueixen les funcions “d'investigar, processar i portar a judici els autors dels delictes contra els interessos financers de la Unió”, segons assenyala el considerant 11 del seu Reglament.

En relació amb el contingut, el projecte de reforma que suposa la nova Llei d'Enjudiciament Criminal s'articula al voltant de tres eixos:

• L'actualització del model d'enjudiciament penal.
• La incorporació de noves ferramentes per a la lluita contra la criminalitat. 
• El reforçament de les garanties.

Quant a l'actualització del model d'enjudiciament penal, a través de l'Avantprojecte de Llei d'Enjudiciament Criminal es dissenya un nou sistema totalment coherent amb l'arquitectura de l'estat de dret que estableix la nostra Constitució.

Concretament es redistribueixen els rols entre les noves figures del:

• Fiscal investigador, que impulsarà les indagacions i, si cal, exercirà l'acusació. No obstant això, haurà de tindre l'autorització del jutge de garanties per a poder practicar qualsevol mesura limitadora de drets.
• El jutge de garanties, que tindrà com a funció principal tutelar els drets dels intervinents en el procés i decidir sobre qualsevol aspecte que puga afectar-los.
• El jutge d'audiència preliminar, que tindrà com a funció principal realitzar el judici d'acusació durant la fase intermèdia i depurar la il·licitud probatòria. És a dir, decidir sense contaminar-se prèviament sobre la necessitat d'obrir un judici oral i, si cal, decidir quines proves han de practicar-se en el judici i quines s'han d'expulsar del procés per haver-se obtingut mitjançant la vulneració de drets fonamentals.

Amb la inclusió d'aquestes figures s'aconsegueix distingir nítidament en el marc del procés aquestes funcions:

A. Investigar.

B. Tutelar els drets dels investigats.

C. Decidir sobre la conveniència d'obrir un judici oral i depurar la prova.

Quant a la incorporació de noves ferramentes per a la lluita contra la criminalitat, la norma suposa un salt qualitatiu en l'actualització del nostre ordenament jurídic penal, ja que dona regulació a les tècniques d'investigació contra el crim més avançades, per exemple, la prova científica, el tractament automatitzat de dades, les cerques intel·ligents, les investigacions encobertes en entorns digitals, la denúncia telemàtica o la millora de la regulació de l'ADN.

Finalment, quant a l'ampliació de garanties en el procés penal, cal destacar la necessitat de concedir un paper central a les víctimes durant el procés, a qui el text normatiu reconeix un estatut propi que contempla un catàleg ampli de mesures per a evitar la revictimització i incorporar la justícia restaurativa a la norma processal. En la mateixa línia, la nova llei contempla nous mecanismes de protecció per a menors i persones amb discapacitat.