La contribució de la justícia a la transformació econòmica s'impulsa a través de tres subprojectes: 

Eficiència judicial per a l'activitat empresarial. El Servei Públic de Justícia en conjunt ha de servir al procés de recuperació econòmica de manera ràpida. L'objectiu consisteix a fer més eficients i ràpids els instruments existents i generar un context estructural positiu que millore la resiliència.

S'impulsaran ferramentes per a l'augment de l'eficiència: administració concursal orientada a la dada, explotació estadística d'informació concursal i creació d'instruments per a la transferència d'unitats productives d'empreses en concurs. Una empresa en situació d'insolvència o preinsolvència pot ser viable, especialment si es consideren les seues unitats productives aïlladament. La venda d'aquestes unitats és una alternativa molt més eficient que la liquidació dels actius, ja que permet conservar llocs de treball i maximitzar el retorn per als creditors. Perquè aquest procés siga viable cal, per un costat, agilitzar i maximitzar la difusió de la informació de l'estat de l'empresa i l'obtenció d'ofertes. Per altre costat, cal comptar amb la col·laboració institucional dels departaments estatals i autonòmics dedicats a atraure i canalitzar la inversió.

Entre les ferramentes hi ha l'assignació dinàmica de recursos per a atendre les càrregues canviants dels diferents tribunals en moments de crisi econòmica.

També l'augment de la seguretat jurídica amb instruments com la creació en el Ministeri de Justícia d'un registre digital únic de titularitats reals de béns i drets, en connexió amb els registres de la UE, que facilite la prevenció del blanqueig de capitals i del frau fiscal i que permeta la identificació dels vertaders titulars per a l'execució judicial. Una plataforma digital de serveis notarials i registrals i una altra plataforma per a l'execució judicial.

Regulació de la insolvència per a la segona oportunitat

La crisi econòmica a conseqüència de la pandèmia fa urgent transposar la directiva d'insolvència en una llei que incloga, a més dels casos personals (RD 1/2015), els casos empresarials. Moltes empreses i autònoms s'estan veient obligats a reestructurar els seus negocis pel context. En aquesta situació cal crear un context normatiu que facilite la reestructuració i, si cal, el tancament de les empreses afectades.

Aquest marc s'aconsegueix mitjançant:

• Una llei en el marc de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l'eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes.
• Habilitar sistemes de solució de controvèrsies per a facilitar a les empreses els acords, les reestructuracions i els quitaments sense haver d'arribar als tribunals.
• Incloure la justícia gratuïta com a possibilitat per a algunes empreses i autònoms la insolvència dels quals ho exigisca.

Gestió eficient de depòsits i consignacions

Els depòsits i les consignacions judicials són un element essencial en el funcionament de l'Administració de Justícia. És imprescindible que els fons es gestionen de manera correcta i eficient.

El sistema actual de gestió dels Comptes de Depòsits i Consignacions Judicials mitjançant concurs públic va començar l'any 1989 i ha sigut objecte de diferents adjudicacions i evolucions, fonamentalment les relatives a l'aplicació informàtica que dona suport a aquesta gestió.

Degut sobretot a la digitalització dels seus serveis, el sector financer ha experimentat una evolució extraordinària al llarg d'aquests 30 anys. Hi ha hagut un descens important del nombre d'oficines obertes, que era un element essencial a l'hora d'adjudicar el contracte per a la prestació de serveis.

El sistema continua basant-se en la gestió de cobraments i pagaments a través de les oficines bancàries o, com a màxim, mitjançant transferències bancàries. Ha arribat el moment de plantejar-se avançar cap a un model completament digital de serveis associats a la gestió dels Comptes de Depòsits i Consignacions Judicials d'acord amb la modernització i digitalització de l'Administració i de la societat mateixa, com el que ja tenen altres grans organitzacions com l'Agència Tributària o la Tresoreria General de la Seguretat Social.

D'altra banda, i en el marc d'una justícia orientada a la dada, també cal plantejar-se la dissociació de l'aplicació informàtica de gestió dels comptes i dels sistemes de l'entitat bancària adjudicatària del contracte. Una vegada desacoblada l'aplicació, la seua integració en els sistemes de gestió processal de les oficines judicials proporcionarà més eficiència a l'hora de gestionar-los, totalment alineada amb la tramitació íntegrament digital de l'expedient judicial electrònic, de manera que s'òbriguen les possibilitats d'explotació analítica de les dades derivades de les transaccions econòmiques afectes a procediments judicials.