Ruta de navegació

Ruta de navegació

Publicador de continguts

null 11. TRIBUNALS D'INSTÀNCIA I OFICINA JUDICIAL

11. TRIBUNALS D'INSTÀNCIA I OFICINA JUDICIAL

El model d'organització judicial creat per la Constitució Espanyola de 1978 i desenvolupat per la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985 està basat en el tradicional Jutjat unipersonal. Actualment, la major complexitat de les relacions socials i econòmiques i l'important increment de la litigiositat plantegen noves exigències en l'organització de l'Administració de Justícia.

L'organització judicial tradicional ha provocat, amb el pas del temps, algunes disfuncions a l'Administració de Justícia, com ara la manca d'especialització dels jutjats, la proliferació d'òrgans amb la mateixa competència en cada partit judicial, l'afavoriment de la justícia interina i no professional i les desigualtats en la càrrega de treball i en el temps de resolució d'assumptes, entre d'altres. El procés de digitalització accelerat facilita i afavoreix una transformació organitzativa.

Tribunals d'Instància. La racionalitat del model i la seva eficiència aconsellen que el primer nivell d'organització judicial, pel que fa a aquesta organització, operi de manera col·legiada, com també ocorre en les altres instàncies judicials, i en la mateixa línia que altres països del nostre entorn. Així, mentre en Espanya comptem amb 3.627, cadascun d'ells dotat d'un jutge o magistrat, d'un lletrat de l'Administració de Justícia i d'un nombre variable de personal al seu servei, en països com França existeixen 288 Tribunals d'Instància, en Itàlia 140 Tribunals Ordinaris o en Alemanya 115 Tribunals de Districte, per citar alguns exemples.

Per millorar el marc organitzatiu, la implantació dels Tribunals d'Instància suposarà la supressió del Jutjat com a òrgan unipersonal i la creació d'un òrgan col·legiat on s'integraran tots els jutges de primera instància del territori al qual s'estén el seu àmbit competencial. Introduint més flexibilitat i afavorint més qualitat en les resolucions en la primera instància a conseqüència de l'especialització.

La implementació dels Tribunals d'Instància haurà de portar la redistribució dels jutges en l'àmbit territorial de les seves competències de tal manera que ja no es produeixin els actuals desajustos que existeixen en la càrrega de treball entre uns jutjats i uns altres; així mateix, s'acabarà amb les desigualtats en el temps de resolució d'assumptes d'un mateix tipus, permetent a més una major especialització dels jutges i una millora en les condicions de treball. Això redundarà en una millor qualitat del servei públic. Afavorirà les substitucions entre els mateixos jutges, evitant el nomenament de reforços i permetent acabar, progressivament, amb la denominada "justícia interina".

D'una altra banda, des de l'òptica estrictament jurisdiccional, els Tribunals d'Instància permetran la unificació de criteris en la interpretació i aplicació del dret. Això contribuirà igualment a reactivar l'economia donat que la seguretat jurídica i la previsibilitat de la resposta judicial en cas de conflicte, són pilars de la confiança necessària en tota inversió productiva.

A més del ja esmentat, aquesta reforma permetrà aprofitar les millores organitzatives generades per la implantació de l'Oficina Judicial que es basa en l'especialització d'unitats i en la col·legiació d'esforços mitjançant la creació dels serveis comuns.

Oficina judicial. Amb la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial, es va introduir un nou model d'organització de l'Oficina Judicial, la qual es defineix com a "organització de caràcter instrumental, que de forma exclusiva presti suport i ajuda a l'activitat jurisdiccional" i que es basa en els principis de la jerarquia, divisió de funcions i coordinació.

Així mateix, la LOPJ disposa que l'Oficina Judicial funcionarà amb criteris d'agilitat, eficàcia, eficiència, racionalització del treball, responsabilitat per la gestió, coordinació i cooperació entre Administracions, de manera que els ciutadans obtinguin un servei proper i de qualitat, respecte als principis que es recullen a la Carta de Drets dels ciutadans davant la Justícia.

17 anys després de la definició del nou model, aquest s'ha implantat en només el 10 % dels 431 partits judicials existents en Espanya. Les causes d'aquesta escassa implantació són variades, però no hi ha dubtes que hi ha tres que, fins ara, han sigut determinants:

  • La manca de correspondència amb les estructures judicials actuals (Jutjats en compte de Tribunals d'Instància).
  • La poca o nul·la adaptació dels edificis judicials a la necessitat de grans espais on albergar els serveis comuns processals.
  • La impossibilitat de tramitar íntegrament en format digital els expedients judicials.

Amb el projecte d'implantació dels Tribunals d'Instància prevista al projecte que s'està tramitant amb aquesta finalitat i la possibilitat de tramitar electrònicament els procediments judicials, fins i tot des de localitzacions físiques allunyades del tribunal, s'obre la possibilitat de completar el mapa de l'Oficina Judicial en un període de temps raonable.

El projecte d'una "Oficina Judicial Digital" és l'oportunitat de convertir les oficines judicials en instruments on la tecnologia està al servei d'una major productivitat i eficiència, al servei de la qualitat i l'excel·lència, i de continuar desenvolupant les funcions dels lletrats de l'Administració de Justícia que estan al seu davant. Que l'oficina sigui "digital" no només implica la renúncia a mètodes analògics, sinó importants canvis als canals de comunicació i interrelació, tant interna (amb la mateixa organització) com externa (amb professionals, usuaris i altres institucions), i això també exigirà canvis culturals importants. Els avanços tecnològics, units a la reorganització de les estructures per a la prestació del Servei Públic de Justícia, no només milloren l'eficàcia i l'eficiència, sinó que permetran l'accés a la mateixa sense que la distància física sigui un impediment.

Tornar a la llista