Justícia 2030 és un pla de feina comuna a 10 anys, desenvolupat en cogovernança, que impulsa l'Estat de Dret i l'accés a la Justícia com a palanques de la transformació de país. Una estratègia per transformar el Servei Públic de Justícia.
La qualitat de l'Estat del Dret i un Servei Públic de Justícia accessible i eficient garanteixen els drets i les llibertats, promouen el desenvolupament econòmic, el creixement inclusiu i un clima adequat per a les inversions.

Una transformació d'aquest tipus no es pot improvisar; requereix temps i una implantació programada que no afecti el seu funcionament habitual. Es fa a l'àmbit d'un dels pilars de l'Estat del Dret i, per la seva durada, va ser desenvolupada per diferents equips de govern, i per tant la seva base és el diàleg, la transparència i la cogovernança. L'objectiu és que en desembre de 2030 s'hagin executat tots els projectes, els indicadors d'execució estiguin als paràmetres esperats i les noves polítiques públiques formin part estructural del Servei Públic de Justícia.

És una estratègia de transformació que només incideix en aquells punts que tenen un impacte més gran en el sistema o que han quedat desfasats i ja són poc operatius. No es tracta d'introduir canvis a cadascun dels components del Servei Públic de Justícia, sinó de generar transformacions en punts que tenen efecte sistèmic en l'ecosistema Justícia.

Els projectes de Justícia 2030 s'estan desenvolupant des de març de 2020 i s'iniciaren juntament amb l'anomenat "projecte 0", que incloïa qüestions com el treball a distància, la cita prèvia o la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia. Una vegada s'ha fet el diagnòstic i amb la urgència de la pandèmia, s'han aplicat progressivament ajustant-se permanentment amb la realitat. No és un pla estratègic a l'ús amb caràcter lineal, sinó una estratègia que comença al moment d'iniciar el diagnòstic i que es va desenvolupant amb caràcter orgànic implicant altres institucions: Consell General del Poder Judicial, Fiscalia General de l'Estat, governs autonòmics, Ministeris i organitzacions de la societat civil. La impulsa el Ministeri de Justícia, però només es pot desenvolupar plenament en una lògica de cogovernança i corresponsabilitat, on els objectius comuns difuminen la rigidesa de la distribució de competències.

Justícia 2030 és la concreció del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per al Servei Públic de Justícia. L'estratègia neix del diagnòstic. Les necessitats que apareixen a conseqüència de la pandèmia l'acceleren i la fan part de la construcció del projecte de país. L'estratègia es desenvoluparà, fins a 2026, amb un pla financer definit i amb exigències de rendició de comptes.

Justícia 2030 té un primer pla d'acció fins desembre de 2023. En ell s'inclouen les accions necessàries per posar en marxa, implantar i executar molts dels projectes.

La cogovernança, una peça central en la millora del Servei Públic de Justícia i també ho és en el govern intern del Pla.

Oficina de Projectes Justícia 2030. És l'estructura del Ministeri de Justícia que s'ocupa d'impulsar el Pla i de la gestió financera, simultàniament.

L'Oficina de Projectes està composta per un equip de planificació i gestió econòmica.
Els equips de treball dels subprojectes estan formats per personal de diferents àrees del Ministeri de Justícia. En cadascun d'ells la direcció l'assumeix un centre directiu, hi ha un/a cap de projecte que duu la direcció operativa i que forma part del personal del Ministeri; i un enllaç que assegura que la informació s'incorpora al sistema i es connecta amb la resta de la planificació. La funció d'enllaç recau sobre els assessors, que a més estan en l'estructura de l'Oficina de Projectes.

L'Oficina de Projectes, a més de les funcions d'impuls de l'execució del Pla i de gestió econòmica, té la funció d'assegurar la transferència dels projectes a l'estructura del Ministeri de Justícia. L'Oficina de Projectes neix associada al Pla, i la seva funció acabarà quan el Pla finalitzi. En l'any 2030 els resultats dels projectes i les seves funcions han d'estar transferits a l'estructura administrativa.Al capdavant de l'Oficina de Projectes hi ha una direcció col·legiada que dona seguiment i assegura l'adequació de l'execució dels projectes als programes i objectius establerts al Pla d'acció, al Pla de recuperació, transformació i resiliència, així com la coordinació i alineació entre tots ells.

La cogovernança amb les comunitats autònomes amplia les estructures existents, eixamplant els espais de diàleg i informació.

La Conferència Sectorial de l'Administració de Justícia és l'òrgan de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les Comunitats Autònomes amb competències assumides en matèria de provisió de mitjans materials, econòmics i personals necessaris per al funcionament de l'Administració de Justícia.
Justícia 2030 serà exposada i consensuada de forma permanent a la Conferència Sectorial amb les Comunitats Autònomes.

La gestió de l'ecosistema digital i el sistema de gestió processal requerirà una arquitectura de cogovernança més robusta i estable, que s'ha de gestar en el marc de la mateixa Conferència Sectorial, partint de l'experiència del Comitè Tècnic Estatal de l'Administració Judicial Electrònica (CTEAJE).

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) està en procés de la creació en el seu si d'una Comissió de Justícia. Aquesta Comissió serà l'espai de cogovernança dels projectes de Justícia 2030 que impacten directament al territori municipal.

La governança amb altres Ministeris es realitzarà bilateralment en els projectes d'impuls comú.
També destaca la posada en marxa d'un grup de treball interministerial, que assegura la coordinació dels projectes.
 

Justícia 2030 s'implanta de forma progressiva. Els primers projectes s'estan desenvolupant des del principi de la pandèmia i aquesta progressivitat es mantindrà durant els deu anys de l'estratègia.

Per al procés d'implantació s'han de tenir en compte alguns aspectes:

• El funcionament normal del Servei Públic de Justícia no es pot veure afectat. Aquest criteri és especialment significatiu per a la posada en marxa dels desenvolupaments digitals.
• La natura de la transformació és estructural, i les decisions que es prenen generen estructures. Poden servir com a exemple els Tribunals d'Instància o l'ecosistema digital; una vegada s'ha pres la decisió respecte a les inversions i els canvis normatius dificulten la paralització de les decisions, el diàleg i la cogovernança són peces clau.
• Els projectes es construeixen amb models d'extensió i no amb pilots. Aquests últims s'apliquen en projectes que serveixen de prova per després poder prendre decisions. Els models d'extensió són posteriors a la presa de la decisió, i serveixen per a l'aprenentatge en projectes que s'implanten de mica en mica i de manera programada.

La implantació està basada en els condicionants financers i de rendició de comptes del fons Next Generation EU. L'evolució dels indicadors de mesura i de les inversions marcaran un ritme d'execució.

A més, cal tenir en compte el procés de transferència en la mateixa Administració de Justícia. Una part dels projectes reorienten l'execució normal d'àrees de l'Administració de Justícia. Una altra part tracta accions que fins ara no tenien suport estructural (Oficines de Justícia, MASC). Per a aquests últims és necessari un procés de reorganització de les estructures. Per a ambdós cal dissenyar un procés de transferència. En l'any 2030 totes les accions han de tenir un suport administratiu en les estructures institucionals, tant del Ministeri de Justícia com, en alguns casos, de la resta d'administracions amb competències en matèria de Justícia.