Ruta de navegació

  • El canvi és un fet, l'objectiu és convertir-lo en transformació mitjançant polítiques públiques que asseguren les estructures per a les dècades vinents. La situació creada per la COVID-19 accelera el procés de transformació en curs.

    El món està canviant ràpidament. Els darrers deu anys, l'emergència climàtica i la revolució digital han variat la natura de l'agenda social, econòmica i ambiental. Els problemes han canviat, i també la manera de tractar-los. La sostenibilitat s'ha situat com a element central, i porta de la mà nous valors i criteris per a la política pública. Qüestions que abans no eren prioritàries, ara són urgents. D'altra banda, la revolució digital ha introduït nous instruments que varien la manera de treballar. Les dades ara són un recurs valuós entorn del qual es dissenyen els procediments. Es tracta d'una sinergia que canvia estructuralment el context on vivim.

    Mentre es produïa aquest canvi estructural ha arribat la pandèmia que ha fet aprofundir els problemes i ha fet que les solucions siguin més urgents. El canvi és un fet, l'objectiu és convertir-lo en transformació mitjançant polítiques públiques que asseguren les estructures per a les dècades vinents. La situació creada per la COVID-19 accelera el procés de transformació en curs.

    El Servei Públic de Justícia no és aliè a aquesta transformació. D'una banda, els conflictes varien a una societat en transició; d'altra, la crisi que la pandèmia ha causat exigeix una major eficiència de la Justícia. S'obri l'oportunitat de millorar la gestió a partir de les dades, fent que els processos siguin més eficients i accessibles. Hi ha la responsabilitat d'aportar a l'aprofundiment de l'Estat del Dret en un moment de màxima activitat legislativa a causa de la transformació.

    Aquest complex context és una oportunitat per transformar el Servei Públic de Justícia.

    La manera de fer-ho és incorporar noves eines que permeten eixamplar la seva acció i connectar-lo amb altres Administracions. Es tracta d'una evolució important, però mesurada. Una adaptació a les exigències de la societat i a les seves formes. Amb el repte de no deixar ningú enrere. La societat serà més verda i més digital, ha de ser menys desigual. La justícia ha d'ajudar a fer que això sigui efectiu.

    Una transformació d'aquest tipus no la pot fer una administració de manera aïllada. La cogovernança, en aquest moment, es converteix en un element central en qualsevol política pública. En l'àmbit de la justícia, amb les Comunitats Autònomes i les institucions que formen part de la seva cogovernança. Fora de l'àmbit de la justícia, amb altres ministeris i institucions que permeten fer eficients els esforços i les inversions. La transició ecològica, la gestió de dades, el repte demogràfic, la cohesió, la reducció de la desigualtat o la recuperació econòmica són reptes que posen al primer lloc les necessitats de la ciutadania i difuminen l'estricta mirada sobre les competències. L'impuls del projecte requereix una cooperació renovada per reduir la incertesa pròpia de tota transformació.

  • La justícia avui

    ¿En quin punt es troba la justícia?

    En Espanya hi ha aproximadament 70.000 persones que treballen directament en l'Administració de Justícia: 5.500 jutges i jutgesses, gairebé 2.300 fiscals, 4.300 lletrats i lletrades de l'Administració de Justícia (LAJs), més de 14.500 gestors processals, 22.700 tramitadors processals, més de 9.700 auxilis judicials, 1.144 forenses, més de 200 facultatius i facultatives, 100 tècnics especialistes i 120 ajudants de laboratori, i els més de 7.000 jutges i jutgesses de pau. A més dels 2.000 funcionaris i funcionàries de l'administració General de l'Estat i de les Comunitats Autònomes (CCAA) amb competències en matèria de Justícia, entre els quals es troba l'Advocacia de l'Estat.

    A més, hi ha altres operadors que, sense ser treballadors públics, formen part del Servei Públic de Justícia permitent, facilitant i, en definitiva, assegurant la relació de la ciutadania amb la Justícia.

    A més, ajudant a tot el servei, hi ha el personal laboral que permet dur a terme els serveis d'interpretació i traducció, peritatge, manteniment i neteja de les seus, arxiu i dipòsit de béns, formació, desenvolupament i evolució d'aplicacions informàtiques, manteniment d'equips, entre d'altres. Aquests col·lectius són els que fan possible que el Servei Públic de Justícia es presti en bones condicions.

    L'Administració de Justícia disposa de més de 1400 seus judicials repartides per tot el territori. El Ministeri de Justícia també té 14 seus administratives, a les que s'afegeixen les de les Comunitats Autònomes.

    El pressupost agregat del Ministeri de Justícia i de les Comunitats autònomes que han assumit les competències en matèria de justícia és de prop de 4.200 milions d'euros anuals. Quantitativament, les xifres són elevades, però comparades amb altres àrees de l'Administració, el pes de la justícia no és excessivament gran. Qualitativament el seu pes es mesura amb la importància que la seva funció té a l'Estat del Dret i a la cohesió social, que és essencial. Si la justícia no funciona, l'Estat del Dret s'atura.

     La Justícia funciona. No obstant això, l'esforç realitzat per tants professionals i amb tants recursos no està tenint el resultat que la ciutadania demanda.

    El primer baròmetre d'opinió realitzat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quant al Servei Públic de Justícia va ser en 1984. En aquell moment el 21 % dels espanyols opinava que la Justícia funcionava mal o molt mal. La darrera vegada que es va fer aquesta pregunta va ser al baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de juliol de 2019, i el percentatge de persones que tenien aquesta opinió pujava al 48 %. En aquesta mateixa enquesta, el 61 % considera que els mitjans amb què compta la Justícia són insuficients i les tres primeres mancances que s'assenyalen són: manca de jutges, manca de medis informàtics i manca de personal auxiliar.

    Les dades mostren un altre diagnòstic si es prenen com a referència les tres mancances assenyalades. Durant els darrers 20 anys, el nombre de jutges a Espanya ha augmentat pràcticament un 50 % en passar de 3.748 a 5.593. No obstant això, la quantitat d'assumptes resolts als tribunals s'ha reduït en un 5 %.

    En relació amb els mitjans informàtics, al darrer informe elaborat per la CEPEJ (Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia) Espanya lidera, junt amb Estònia i Àustria, la classificació de l'índex d'equipament en tecnologies de la informació al sistema judicial. La despesa per habitant en aquestes tecnologies està per damunt de la mitjana europea. Però, el resultat és l'existència de diferents sistemes de gestió processal, segons la Comunitat Autònoma, que no són interoperables entre ells.

    Finalment, quant a la suficiència de personal auxiliar, la quantitat de persones que treballen a l'Administració de Justícia que no són jutges és gairebé el doble que la mitjana europea. Així s'indica al darrer informe de la CEPEJ, en situar-se Espanya amb 105,7 per cada 100.000 habitants, davant els 55,7 de mitjana.

    En definitiva, la idea de l'opinió pública en relació amb la mancança de mitjans en l'Administració de Justícia no es confirma amb les dades. Segons l'informe de la CEPEJ (2018) la despesa en Justícia a Espanya era de 79,1 €/habitant, per sobre de la mitjana europea establerta en 64 €/habitant.

    No és només qüestió de recursos econòmics i humans. Més enllà de comparacions amb altres estats del nostre entorn, en analitzar el funcionament de la justícia espanyola podem veure que, a més dels recursos, el problema també són les estructures i els mitjans no són totalment eficients. Durant els darrers 10 anys, el nombre d'assumptes ingressats als nostres tribunals s'ha reduït un 34 % en passar de 9.567.676 assumptes en 2009 a 6.279.302 en 2019. Aquesta disminució, juntament amb l'augment d'òrgans judicials i de mitjans personals i materials experimentat en aquest període, hauria d'haver suposat una important millora de la situació del Servei Públic de Justícia. No obstant això, en aquest període, la durada mitjana estimada dels procediments al conjunt de les jurisdiccions han passat en primera instància de 66 dies en 2009 a 162 en 2019. En la segona instància, el creixement és similar en haver passat de 63 a 138 dies, tot això malgrat la dedicació de jutges, magistrats, fiscals, LAJs i la resta del personal al servei de l'Administració de Justícia.

    Tenint en compte que els recursos econòmics i humans es troben en rangs superiors a la mitjana europea, i que l'increment en el nombre de jutges, fiscals i personal al servei de l'Administració de Justícia i les inversions en mitjans informàtics han sigut molt rellevants als darrers anys, s'aprecia que tot això no ha tingut l'impacte previst sobre la quantitat d'assumptes resolts. Seria necessari ampliar la perspectiva per preguntar-se quins són els punts clau que dificulten l'eficiència i requereixen un impuls diferent.

    Una anàlisi en profunditat permet veure que el problema té diverses causes simultànies: 
    •    Assignació ineficient de recursos.
    •    Organització compartimentada i poc flexible. Model de governança poc efectiu.
    •    Normes i procediments desactualitzats.

    Les solucions purament incrementalistes no són suficients. A més, fan falta:
    •    Estructures organitzatives eficients, flexibles i innovadores. 
    •    Nou model de cogovernança.
    •    Millora reguladora al marc de l'Estat del Dret.

    Els diferents impulsos dels darrers deu anys, malgrat haver millorat la Justícia, no han tingut el resultat previst. En aquest moment, el context internacional i nacional ha canviat molt i molt ràpidament. Una realitat diferent, que necessita altres polítiques públiques. També a la Justícia. És un problema que cal convertir en oportunitat.

  • Una societat en canvi

    A la crisi de 2008 entràrem amb un problema econòmic, i deu anys després, sortirem amb una emergència climàtica i una pandèmia. Ens situem davant una agenda de diferent natura que mostra un canvi de cicle que afecta profundament a la societat, a l'economia i al medi ambient. Són quatre elements els que marquen aquest procés:

    El canvi climàtic.

    El Parlament Europeu va declarar l'emergència climàtica i ambiental en desembre de 2019. A Espanya, el Consell de Ministres la va declarar en gener de 2020. El canvi climàtic és el problema, la resposta és la transició ecològica, que té una agenda nova. Aquesta és transversal i implica a tota la societat i a totes les Administracions. D'una banda, canvia la dinàmica social perquè defineix un objectiu global compartit. Les tensions socials entre diferents interessos, on uns guanyen i altres perden, se supediten a un interès compartit major, que hi hagi futur; tota la societat guanya o tota la societat perd. És una perspectiva diferent dels conflictes. D'altra banda, no es pot tractar de manera sectoritzada; no és qüestió només d'una àrea de l'Administració, és de totes. La transició ecològica canvia algunes perspectives de la gestió pública i els indicadors de mesura. L'eficiència ara és sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, i no només un indicador econòmic.

    La digitalització.

    És la nova revolució industrial. Com les anteriors, suposa un canvi de la matriu energètica, del petroli a les energies renovables, però principalment porta de la mà l'ús de les dades com a matèria primera. Passem de sistemes analògics amb ordinadors a sistemes digitals basades en les dades. Canvia la forma del treball, el consum, la cultura i fins i tot de la vida privada, que s'introdueix a les xarxes. El tractament adequat de les dades permet millorar l'eficiència, la descentralització, la gestió comuna deslocalitzada i la immediatesa; però també implica reptes per a l'Estat del Dret. S'ha de garantir la incorporació de nous drets, com assenyala la Carta de Drets Digitals. Canvia la forma de gestió a l'Administració i obre grans oportunitats a Espanya, el segon país del món amb més telèfons intel·ligents per habitant.

    La desigualtat.

    La crisi de 2008 va augmentar la desigualtat en la societat espanyola, tant social (quant a la renda) com territorial, amb àrees en risc de despoblament. Els nous processos tindran impacte en una societat que necessita reduir aquesta desigualtat. Els efectes del canvi climàtic es fan sentir especialment als sectors i territoris més vulnerables. La digitalització pot ser un nou factor de desigualtat si no es té en compte la bretxa que separa una part important de la població que és analògica en l'àmbit material, cultural o generacional. El deure de l'Administració Pública és garantir que hi hagi mecanismes estructurals perquè ningú es quedi enrere. Lluitar contra la desigualtat és garantir l'accés igualitari als serveis públics, al treball, a la renda i a la Justícia.

    La pandèmia.

    La COVID-19 ha posat la societat i les administracions en una situació crítica. Ha mostrat els punts amb major vulnerabilitat i les seves conseqüències, novament, s'han fet sentir especialment en els sectors més desprotegits. A més de l'impacte sobre l'economia, ha canviat alguns elements que estructuren la societat. El confinament necessari per a lluitar contra la pandèmia ha canviat la mobilitat. La presència en seus oficials perd pes davant els modes a distància i en línia de prestació de serveis públics.

    La urgència ha obligat a prendre decisions ràpides: plans de xoc, modes de treball no presencial, desenvolupaments legislatius i adaptacions pressupostàries. Gran part d'aquestes polítiques tenen vocació d'estabilitat i han vingut per romandre. La pandèmia accelera la presa de decisions.

    La transició ecològica i la digitalització són dues realitats inqüestionables que condicionen el present i condicionaran el futur. Obliguen a reorientar les polítiques públiques i l'acció de les administracions. La pandèmia aprofundeix els problemes, però a la vegada accelera les solucions. Força la presa de decisions. Els recursos que els països europeus hem destinat a la recuperació acceleraran molt el procés de la transformació. Les decisions dels anys vinents definiran les estructures sobre les quals es desenvoluparà la societat del futur. L'objectiu és que la societat redueixi la seva desigualtat actual, tingui major cohesió social i territorial, unes administracions més eficients i orientades a la ciutadania, una governança efectiva per als reptes compartits i un impacte ambiental molt reduït.

    Aquests processos estructurals es donen a un context internacional canviant. La Unió Europea (UE) liderava la lluita contra el canvi climàtic i l'aposta per la digitalització. Ara ho fa contra la pandèmia amb un procés de convergència interna i de corresponsabilitat entre els països membres. El fons Next Generation és l'impuls definitiu per al lideratge europeu a la transició ecològica i la digitalització, però també és un procés de cohesió interna, de reducció de la desigualtat entre els països i d'aprofundiment de l'Estat del Dret (Rule of law). Els fons europeus incideixen simultàniament en la transformació de l'economia, la transició ecològica i l'impuls de l'Estat del Dret.

    A Espanya aquest procés es produeix en un país plural amb reptes comuns. La cogovernança serà la dinàmica institucional, tant per la pluralitat territorial representada per les comunitats autònomes i els municipis, com per la natura de la nova agenda que duu els departaments i organismes de diferents sectors a coincidir en reptes comuns. La transició ecològica i la pandèmia són problemes que necessiten un canvi en la metàfora de la política pública per fer-los front. Es tracta de passar la metàfora de la màquina amb peces que engranen per aconseguir un moviment constant i repetit, a la de l'ecosistema amb espais compartits i en permanent procés d'adaptació a una realitat canviant. Aquesta transició implica una lògica competencial menys rígida i una cogovernança efectiva.
     

  • Un nou context per a la Justícia

    El punt de sortida de Justícia 3000 va ser un procés de consulta que, durant els mesos de febrer i març de 2020, es va dur a terme a les àrees del Ministeri de Justícia. Posteriorment es va estendre a diferents sectors: operadors jurídics, sindicats i comunitats autònomes, així com a la societat civil i altres administracions. Aquest primer diagnòstic es va millorar al marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i amb la valoració de l'impacte de les mesures d'emergència que s'han posat en marxa per respondre a la pandèmia.

    El canvi global té efectes concrets al Servei Públic de Justícia. La digitalització canvia la manera de treballar i fa possible fer un salt qualitatiu en l'Administració de Justícia. Facilita la transformació organitzativa i la descentralització dels serveis. Permet una gestió més eficient a partir de les dades, facilita l'assignació dinàmica de recursos i l'accés de la ciutadania a la justícia.

    L'experiència de la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de millorar les relacions a distància amb la ciutadania i els operadors jurídics per prestar-los serveis de qualitat amb plena seguretat jurídica digital. L'objectiu no és només minimitzar les concentracions de persones en espais tancats, sinó també evitar desplaçaments i els consegüents costs mediambientals, econòmics i de temps.

    D'altra banda, és imprescindible millorar les condicions de treball del personal al servei de la Justícia, desenvolupant sistemes àgils que permeten tramitar els assumptes de manera eficaç i eficient, amb eines que milloren la productivitat, com ara expedients electrònics, automatització, etc., i fent possible el treball a distància.

    Però la digitalització s'implanta en una societat amb una bretxa digital. D'acord amb l'informe "La bretxa digital a Espanya" (UGT, 2019) realitzat a partir de fonts oficials com l'Eurobaròmetre de la UE, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) o el CIS, el 70 % dels espanyols té un nivell bàsic o menor de rendiment digital, i un 45 % dels treballadors i treballadores indica tenir dificultats amb la informàtica. Aquesta bretxa s'eixampla amb l'edat (especialment en les persones de més de 65 anys), la renda (major en rendes baixes) i el gènere (major entre les dones). La bretxa digital s'ha reduït a causa de la urgència pròpia de la pandèmia i el confinament. La ciutadania, les empreses i les administracions públiques han fet un primer esforç que està tenint efecte, però és necessari dissenyar noves polítiques i invertir recursos per reduir la bretxa.

    La transició ecològica afecta a totes les seus judicials i administratives i als processos de gestió quotidians de l'Administració de Justícia. El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima estableix que el 74 % de l'energia consumida en 2030 haurà de ser renovable, i arribar al 100 % en 2050.

    Són normes impulsades des d'altres departaments ministerials que obliguen la Justícia a adaptar les seves seus per fer-les més eficients energèticament, produint una part de la seva energia de fonts renovables, reduint l'ús de paper (impressores, espais d'emmagatzematge) i altres residus, i connectant-la amb la mobilitat de treballadors i usuaris que accediran amb mitjans de transport alternatius o reduiran la seva mobilitat a causa de l'accés telemàtic o al treball a distància. Normes que obliguen el Servei Públic de Justícia a incorporar-se estructuralment al marc de la transició ecològica.

    Estem en un moment d'incertesa, una cosa pròpia de tota transformació. Per aquest motiu, els operadors públics i privats requereixen espais d'informació i formació que els donen seguretat. Si els operadors jurídics senten seguretat amb el procés de transformació, també ho sent la ciutadania, que és la destinatària final. La formació, sempre necessària, passa a ser fonamental.

    La funció de la Justícia és la tutela dels drets i la resolució dels conflictes. El canvi de la societat, la crisi econòmica i els nous hàbits socials i culturals van acompanyats d'una conflictivitat diferent. La seva gestió ha de contribuir a l'augment de la cohesió social. Que ningú es quedi enrere i que la resolució d'aquests conflictes es faci des del diàleg i l'acord entre les parts en conflicte, sempre que sigui possible, sense necessitat d'acudir als tribunals. És funció del Servei Públic de Justícia incorporar nous instruments per a la resolució dels seus conflictes i sortir de la crisi com una societat més cohesionada, resilient i amb un contracte social més fort. Aquests instruments propicien la participació de la ciutadania en la Justícia, entesa com un tot, i permeten que la societat contribueixi a la major eficàcia del Servei Públic de Justícia. La solució de controvèrsies mitjançant mètodes alternatius a la via judicial redueix el volum de recursos travats als jutjats i tribunals i l'índex de litigiositat.