La incorporació de les tecnologies de la informació i comunicació en l'Administració de Justícia es va iniciar i ha anat evolucionant a un ritme diferent del d'altres administracions públiques. A mesura que s'anaren produint transferències de competències a les diferents comunitats autònomes, incorporaren equips i aplicacions informàtiques als jutjats dels seus territoris, intentant automatitzar al màxim les tasques administratives.

La principal novetat derivada del procés modernitzador va consistir en la incorporació de sistemes d'informació a la gestió dels procediments judicials. Aquests sistemes, a diferència del simple tractament de texts en què consistien bàsicament les anteriors eines ofimàtiques, ja permetrien la recollida, emmagatzematge, processament o tractament, manteniment, ús, compartició, distribució, posta a disposició, presentació o transmissió de la informació que s'hi generés en les oficines judicials. A aquests sistemes d'informació se'ls va denominar aplicacions o sistemes de gestió processal.

El problema sorgeix del fet que ni el ritme ni el nivell d'inversió dedicada l'objectiu, en cada administració amb competències, van ser els mateixos, la qual cosa va propiciar el desenvolupament i implantació de fins a set sistemes diferents, amb funcionalitats diferents i no interoperables.

En el marc de la nova cogovernança, es tracta de donar resposta a la necessitat que, independentment del lloc on es trobi el tribunal, es disposi d'un sistema de gestió processal amb les funcionalitats necessàries per prestar el servei en les millors condicions. Amb possibilitat d'interoperar plenament amb la resta d'oficines judicials, operadors jurídics i administracions públiques.