Ruta de navegació

Ruta de navegació

Publicador de continguts

null 15. LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL (LECrim)

Ley de Enjuiciamiento Criminal

15. LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL (LECrim)

L'adaptació del nostre sistema processal penal al Reglament UE 2017/1939 de la Fiscalia Europea ofereix una oportunitat per realitzar una reforma estructural del model processal penal: la plena adaptació del procés penal al model de la Constitució Espanyola de 1978, que assigna al Ministeri Fiscal l'acció pública, i als jutges i magistrats la funció de jutjar i fer executar el que s'ha jutjat, així com la tutela dels drets i les llibertats.

Atribuint la direcció de la investigació al Ministeri Fiscal, Espanya harmonitzarà el seu sistema processal penal amb el Dret Europeu, alineant-lo amb un model d'investigació àmpliament assentat als Estats Membres de la Unió Europea. Cal tenir en compte que la Llei d'enjudiciament criminal vigent es va aprovar en 1882.

Quant a l'àmbit intern, el nou model de procés penal potència la figura del jutge i del fiscal: jutjar i fer executar el que s'ha jutjat i promoure l'acció de la justícia respectivament.

Pel que fa a l'àmbit europeu, s'incorpora al nostre ordenament la nova figura del Fiscal Europeu. En aquest sentit, l'aprovació del Reglament de la Fiscalia Europea en 2017, constitueix l'impuls definitiu a la reforma estructural del procés penal espanyol, donat que, a la institució comunitària, com a òrgan amb personalitat jurídica pròpia, se li atribueixen, segons s'assenyala considerant l'article 11 del seu Reglament, les funcions d'"investigar, processar i portar a juí als autors dels delictes contra els interessos financers de la unió".

En relació amb el seu contingut, el projecte de reforma que suposa la nova Llei d'enjudiciament criminal s'articula entorn de tres eixos:

  • L'actualització del model d'enjudiciament penal.
  • La incorporació de noves eines per a la lluita contra la criminalitat. 
  • El reforç de les garanties.

Pel que fa a l'actualització del model d'enjudiciament penal, mitjançant l'Avantprojecte de Llei d'Enjudiciament Criminal es dissenya un nou sistema totalment coherent amb l'arquitectura de l'Estat del Dret que estableix la nostra Constitució.

Concretament es redistribueixen els papers entre les noves figures de:

  • Fiscal investigador, que serà qui impulsi les indagacions i, si escau, exercirà l'acusació. Però, això no obstant, haurà de recavar l'autorització del Jutge de Garanties per poder practicar qualsevol mesura limitativa de drets.
  • El jutge de Garanties, que tindrà com a funció principal tutelar els drets dels intervinents al procés, decidint quant a qualsevol aspecte que pugui afectar-los.
  • El Jutge de l'Audiència Preliminar, que tindrà com a funció principal realitzar el juí d'acusació durant la fase intermèdia i depurar la il·licitud probatòria. És a dir, decidir sense contaminar-se prèviament quant a la necessitat d'obrir juí oral i, si escau, decidir sobre quines proves s'han de practicar en aquest i quines s'haurien d'expulsar del procés per haver-se obtingut mitjançant la vulneració de drets fonamentals.

Amb la inclusió d'aquestes figures s'aconsegueix distingir nítidament en el marc del procés les funcions de:

A. Investigar.

B. Tutelar els drets dels investigats.

C. Decidir sobre la conveniència d'obrir juí oral i depurar la prova.

Pel que fa a la incorporació de noves eines per a la lluita contra la criminalitat, la norma suposa un salt qualitatiu en l'actualització del nostre ordenament jurídic penal, ja que dona regulació a les més avançades tècniques d'investigació contra el crim, com són la prova científica, el tractament automatitzat de dades i les cerques intel·ligents, les investigacions encobertes en entorns digitals o la denúncia telemàtica, així com la millora de la regulació de l'ADN.

Finalment, en relació amb l'ampliació de garanties en el procés penal, cal destacar la necessitat de concedir un paper central a les víctimes durant el procés. A qui el text normatiu els reconeix un estatut propi, contemplant un ampli catàleg de mesures per evitar la revictimització i incorporant la justícia restaurativa a la norma processal. En la mateixa línia, la nova llei contempla nous mecanismes de protecció per a menors i persones amb discapacitat.

Tornar a la llista